Unes cartes i els retalls d’un diari personal, trobats a la casa pairal a la mort del pare, empenyen l’autor a narrar l’amistat profunda amb un company que li farà més suportable l’engabiament en un internat de capellans. Aquella experiència li deixarà un record afilat, dolç i inquietant alhora, que la memòria havia procurat amagar sempre. La feina de cambrer durant les vacances estivals li obrirà horitzons desconeguts i lluminosos prop del riu Alcanadre i el durà a apropiar-se de les paraules del protagonista del llibre que està llegint: «No oblidaré mai l’estiu que vaig travessar l’oceà per primera vegada».
Amb aquesta novel·la, Joan Peruga s’endinsa sense pudor en un període crucial de la seva vida amb un estil precís i directe. Alcanadre ens acosta de manera valenta i delicada als grans descobriments, i també a les grans decepcions, que acompanyen el moment en què s’abandona definitivament la innocència.
